Les gerres de transport marítim : producció i comerç a Barcelona / Julia Beltrán de Heredia Bercero
Beltrán de Heredia i Bercero, Julia


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 8 (2012) , p. 80-109 : il (Barcelona, port, costa i comerç) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums i síntesis en català, castellà, anglès i francès.

Aquest treball aborda l'estudi de la gerra d'embarcar a partir d'anàlisis tipològiques i arqueomètriques. Les darreres troballes arqueològiques a la ciutat permeten vincular la producció a la primera meitat del segle XIII amb una forma més propera al món clàssic de les àmfores que als contenidors típics medievals de Barcelona, mentre que a la segona meitat del segle XIII i als segles XIV-XV se'n poden establir tres formes més. Aquests envasos destinats al transport marítim estaven regulats per la normativa municipal. L'estudi de les marques de taller ha permès d'individualitzar 37 segells diferents, alguns amb el nom del mestre terrisser. La presència de marques pintades és indicativa d'un contrast mercantil per reconèixer la mercaderia tant als ports i com a les xarxes de distribució.

"Que en ell stara segura la maior nau del mon". Tràfic i evolució del port de Barcelona al segle XV / Mikel Soberón Rodríguez
Soberón Rodríguez, Mikel


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 8 (2012) , p. 54-78 : il (Barcelona, port, costa i comerç) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums i síntesis en català, castellà, anglès i francès.

Durant el segle XV, el Consell de Cent s'embarca en un dels projectes més ambiciosos que havia dut a terme fins aleshores: la construcció d'un moll al port de Barcelona. Aquestes reformes estructurals suposen la modificació més gran del front marítim de la ciutat en època medieval i, alhora, fonamenten les futures construccions portuàries en l'època moderna i la formació del barri de la Barceloneta. L'estudi del port medieval es presenta com un bon punt d'observació dels canvis, sobretot econòmics, que es produeixen a la ciutat baixmedieval. Si bé queda encara molt camp per investigar, en aquest article s'intenten esbossar els processos econòmics que, des de la lectura de fonts fiscals com el dret d'ancoratge o dels materials arqueològics, es poden inferir i aplicar a la realitat física del port.

Circulació amfòrica al port de la Barcino tardoantiga : segles V a VII dC / César Carreras Monfort
Carreras Monfort, César


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 8 (2012) , p. 38-52 : il (Barcelona, port, costa i comerç) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums i síntesis en català, castellà, anglès i francès.

La ciutat romana de Barcino va gaudir d'una situació econòmica pròspera en la tardoantiguitat; ja que, si bé era una ciutat de petites dimensions de només 10 ha, el seu port es localitzava al bell mig de les rutes més importants de la Mediterrània occidental des del segle VI al VII dC. Aquesta privilegiada localització va afavorir les relacions econòmiques amb el nord d'Àfrica, que resulten evidents a partir del gran volum d'àmfores africanes registrades a Barcino, juntament amb ceràmiques fines de taula, ceràmiques comunes i llums. Aquest article tracta d'aclarir qüestions sobre el comerç tardoantic a la ciutat de Barcino, incloent-hi no tan sols els productes africans, sinó també àmfores d'altres indrets com el Mediterrani oriental, el sud d'Itàlia, el sud d'Hispània i la Lusitània.

Proposta d'evolució del front marítim de Barcelona durant l'holocè, a partir de la integració de dades geotècniques, intervencions arqueològiques i cronologies absolutes / Ramon Julià Brugués, Santiago Riera Mora
Julià i Brugués, Ramon


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 8 (2012) , p. 16-37 : il (Barcelona, port, costa i comerç) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums i síntesis en català, castellà, anglès i francès.

Els nombrosos estudis realitzats sobre els canvis històrics del litoral barceloní constitueixen una evidència de l'estreta relació que s'estableix entre la configuració del front marítim d'una ciutat mediterrània com Barcelona i el seu esdevenir històric. Conseqüentment, el coneixement dels canvis morfològics del litoral al llarg de la història esdevé un element clau per entendre la història socioeconòmica de la plana i de la ciutat de Barcelona. Tanmateix, una gran part de les reconstruccions del litoral s'han basat en la informació continguda als documents històrics, de difícil interpretació paleogeogràfica. La intensa activitat urbanística duta a terme a la ciutat de Barcelona durant les dècades de 1990 i 2000 ha generat un gran volum d'informació sobre el subsòl del Pla de Barcelona, especialment en els sectors més litorals, que permet apuntar noves hipòtesis interpretatives de la dinàmica del front marítim de Barcelona durant l'holocè, basades principalment en la informació sedimentològica recollida, procedent de 180 sondatges geotècnics, perfils sedimentològics, intervencions arqueològiques i datacions radiomètriques.